I amb ell arriba el moment de fer balanç...
Els que em coneixeu sabeu que potser serà una de
les dates que menys m’agraden del calendari. El motiu és molt personal però encara
així crec
que també està unit a una certa por al canvi. Recorde
que, sent un poc més jove, davant de cada Nit de cap d’any jo sempre em
preguntava i preguntava: “Si estem bé enguany ¿per a què canviem?” És
evident que cada any tenia les seues coses roïnes i les seues coses bones, però
potser era un poc el vertigen davant del bot a què et veus espentat, eixe compte
arrere i eixe “haver de” entrar en l’any a costa de diversió i festa a
qualsevol preu i sense excuses.
No obstant això enguany no puc dir el mateix, enguany no estem bé, no he estat bé. Començava l’any mal, malalt
d’esperit, per dir-ho
d’alguna forma. Vaig viure tan ràpid i tan angoixat que em vaig oblidar de
respirar i vaig caure malalt, esta vegada, a més, físicament.
Encara així, i com sempre gràcies als meus amics i
a la meua família, vaig
anar cremant etapes, van passar les falles
(i cal veure com van passar, només alguns ho
sabem bé i des d’ací vos agraïsc una vegada més el que va significar per a mi la
vostra companyia). Va arribar Pasqua i vaig visitar les meues volgudes Illes
Canàries i, mentrestant, vaig decidir que volia donar el bot a la vida pública
i que acceptava el repte d’estar en les llistes del Partit Popular per a ser
regidor en el poble que porte sempre a dintre meu, Sueca.
Acceptar eixe repte va implicar moltes renúncies,
personals i professionals, potser massa. Però pose la vista arrere i, a pesar
de no estar en el govern de la meua ciutat, em sent
feliç de poder estar al costat de la gent i saber que tot aquell que puga
necessitar qualsevol
cosa de mi trobarà, com a mínim, l’escolta i l’interés
a buscar una solució.
Molts dels meus amics i gent que em coneix em
preguntava perquè, no entenien que em posicionara en el PP. Ho
he dit per activa i per passiva: crec
en la forma de fer política del Partit Popular, i crec
que, entre tots, podem continuar fent el partit molt més gran, tolerant,
moderat, modern, obert... I no, no tots som com els que, per desgràcia, sonen.
No robem,
no som corruptes, és més, som molts, la majoria, gent normal, gent de poble,
que s’implica cada dia amb el ciutadà. Lamente
profundament que se’ns pose a tots al mateix sac i no, no ho estem ni som tots
iguals.
Amb tot açò va arribar l’estiu i la vida em va
regalar una de les millors èpoques de la meua vida. Vaig parar completament
durant un mes, i vaig disfrutar del meu mar, i el que és més important, de ma
mare. Vaig
ser, i vam
ser, molt feliços.
En els últims quatre mesos tot ha anat molt ràpid.
Molt de
treball, no sempre agraït ni reconegut, i a més a més qüestionat (sempre
bromege dient que sóc professor, alliberat sindical i polític, o siga, que ho
tinc tot, ja se sap... no done ni un pal a l’aigua -segons la majoria de la
societat, clar-). I amb l’estrés del treball, el seguir formant-me com a professor
en les meues “hores lliures”, el participar en qualsevol acte a què se m’invita
en Sueca, amb tot, m’adone cada vegada més de la crua realitat que la gent que
em rodeja viu. La crisi està provocant vertaders drames humans, drames que
m’impacten, que em dolen, que em fan plantejar-me i replantejar-me moltes coses
i que m’han posicionat, més si és possible, en la meua lluita pel treball pels
altres, dins de les meues limitades possibilitats polítiques en estos moments,
ja que el meu partit no governa en la ciutat. I eixe compromís el
porte avant, sense cap gènere de dubtes, en el PP, amb l’esperança que les
coses aniran canviant. Això sí, sense callar-me davant aquell que fica mà, o
compromet la labor dels què sí que creiem
en la política com a servici als altres. Davant d’eixos no pense
callar, encara així em quede a soles. Repetisc una vegada més: no tots som
iguals i jo no pense
continuar consentint que se’m catalogue per igual, ni a mi, ni als companys i
companyes regidors amb els quals treballe braç a braç per allò que creiem
que mereix, i molt, la pena: Sueca.
Així que, potser un dels dies més lletjos de
l’any, davall
el meu punt de vista, enguany es transforma en un bo perquè estic segur de que
tanca un cicle i dóna pas a un futur amb més esperança. Sóc optimista, crec
que el 2012 ens va a tractar un poquet millor.
Per tant, i quan està començant l’últim dia de
l’any 2011 escric esta reflexió, llarga, però curta
per a tot el que volia transmetre. Ho
faig amb la il·lusió i el convenciment que 2012 serà un any que tindrà les
seues coses bones i les seues coses roïnes, però que ens tractarà, i em
tractarà , un poc millor que el 2011.
Moltíssima salut i sort per a tots. FELIÇ ANY
2012!
A escasses 24 hores que acabe el 2011, any ja per
al record... O no...
