GRADUACIÓ 4rt ESO 2008, ACOMIADAMENT DEL DIA 20 DE JUNY

Bo, hem acabat. I mai millor dit, “hem”. No sé si és el moment, sí l’ocasió. Per a mi també és una vesprada molt especial ja que jo també he de dir un “fins després”. Al complir 18 anys a l’escola, i molts més de relació amb ella (hi vaig arribar per primera vegada quan tenia 3 anys) me’n vaig.

Sols vull aprofitar esta xicoteta ocasió per a agrair a la representació de pares, professors i alumnes que tinc davant tots aquestos anys de tasca educativa.

Gràcies a tots els pares i mares amb els quals he tingut el plaer de treballar buscant el millor per als seus fills.

Per a mi els alumnes sempre han estat el primer, ells, vosaltres, sou la raó per la qual agafe cada dia amb una nova il·lusió, un nou repte. Ara la meua tasca tindrà a vore amb els professors i la defensa dels seus interessos. Ha sigut una elecció complicada, molt dura, amb una sèrie de circumstàncies que eixes ara sí que no estem en el moment de comentar. Esteu ben segurs que des del meu nou lloc de treball continuaré lluitant per a que La Encarnación continue sent el que els PROFESSIONALS (amb lletres majúscules) han fet durant més de 30 anys –que jo puga contar- i més de 110 segons la història del col·legi. És una gran escola que han construït els treballadors amb el seu esforç i entrega diària, independentment de qui ens haja dirigit, ens dirigixca o ens pretenga dirigir des de l’exterior. Cert és que ara corren nous temps, noves formes de fer escola, esta, la nostra escola; hi haurà canvis, però no oblideu mai que ells, els meus companys, l’han fet gran per a tots vosaltres. Gràcies companys.

Aquells als que haveu dedicat el vostre treball els tenim ara ací. Són els nostres alumnes. Què orgullosos estem de vosaltres! I què orgullosos ens sentirem d’ara endavant quan vos vejam al carrer, als vostres llocs de treball, a altres ciutats, allà on siga sempre podrem dir “aquestos van ser els nostres xiquets”.

Vosaltres que ara supereu una etapa no mireu al darrere, no tingueu por, decidiu sempre segons els valors que us hem intentat inculcar, i una vegada trieu un camí: ENVADANT, SEMPRE ENDAVANT! Ànim estimats alumnes, i gràcies per tot.

EL VERDADERO ÉXITO

Tener verdadero éxito en la vida es: reír mucho y muchas veces; ganar el respeto de personas inteligentes; gozar del cariño de niños; ganar el reconocimiento de personas cualificadas y saber soportar la traición de falsos amigos; apreciar la belleza; buscar lo mejor en los demás; dejar el mundo un poquito mejor de como lo encontraste - con un hijo sano, un jardín bonito o una persona más feliz- saber que al menos alguien ha vivido mejor gracias a ti.

EL PRIMER DIA

Bo! Ací estic, davant aquest "paper". Ell buit d'idees, jo ple de coses a dir. Però res no ix, res no puc comunicar ara.
Supose que, amb el temps, podré anar posant coses, les meues coses.
Estic tancat una etapa, i estic un poc insegur. Del que sí estic segur és que tiraré de menys el entrar a les classes, els meus alumnes, les seues alegries, les seues penes, el vore com progressen (o no), el enfadar-me en ells, però també fer-ho amb estima, amb una estima molt gran que ningú que no haja viscut el món de l'ensenyament des de dins podrà mai arribar a comprendre.
És un món dur, però tan bonic, tan ple de satisfaccions... Jo, que de normal soc pessimista, o al menys no d'un caràcter massa "tirat en davant", precisament a aquesta professió sé traure-li el suc, i de tot allò dolent que pot haver recordar sols els moments bons.I han estat tants!
Com que és una prova, com que és un primer dia, i com que no estic en el millor dels moments, pare ja.
Això sí, si puc demanar una cosa... feu-me saber que sou per ací. GRÀCIES!!!