Hola Merxe! Ara ja no tens temps d’arreglar aquesta malifeta! La teua elecció com a Fallera Major ha estat una gran encert com estic segur es vorà amb el transcórrer de les festes (si no és que s’ha vist ja), però la meua com a mantenidor... què anem a fer! Traurem pit i ens posarem per feina.
Així què, benvolguda Merxe, Fallera Major de la Falla Pintor Andreu 2009, falleres de la seua Cort d’Honor, senyor President, autoritats representants dels ciutadans d’aquesta, cada dia més bonica ciutat (que hi ha que vore que guapa esteu posant-la), components de Junta Central Fallera, Falleres Majors, membres d’altres comissions i a tots el fallers i falleres que feu, any rere any, que els nostres carrers s’òmpliguen de la màgia del foc, de l’encís de la música i de l’olor de la pólvora i les flors. A tots vosaltres molt bona nit. Rebeu tots una calorosa benvinguda i disposeu-se a viure, de nou i un any més, les falles! Què gran festa! Quina emoció aquest compte enrere fins a eixe moment final on tota l’alegria, feina i emocions viscudes... es transformaran en cendra davant els ulls vidriosos i entelats de la nostra fallera, de Merxe, entelats pel sentiment que sols els fallers de cor sabem sentir i que mai no es podrien descriure amb paraules.
De tota manera no puc ni dec començar d’altra forma que no siga donant les gràcies. Tot i que des del primer moment vaig dubtar de la meua idoneïtat en aquestos menesters vull ara mateix agrair la confiança en mi dipositada. No vull caure en típics, però és ben cert que em sent honrat de participar activament en la vostra història i m’és impossible trobar les paraules adequades d’agraïment.
La tasca que se me va encomanar em semblava excitant i apassionant, a l’hora que complicada. D’una banda era ben fàcil, perquè és evident que exalçar la figura de Merxe com a fallera, en la seua falla i en el seu poble no té cap misteri. Això sí, calia fer-ho amb l’estil propi dels que som de La Ribera: clar, pla i directe. Però, què dir a l’exaltació d’una gran amiga i dona?
Doncs bé, pegant-li voltes i voltes (no podeu imaginar quàntes!) em vaig adonar que el fil conductor de tota aquesta història és l’amor. Ha estat l’amor per la festa, les falles i per la meua amiga Merxe el que ha propiciat que vos parle. És l’amor qui va dur a Merxe de nou a aquest, el seu poble, i és l’amor per la falla que va descobrir (també gràcies a l’amor) el que ha fet que la tingam ací, entre nosaltres, amb eixa elegància i distinció que sempre l’han caracteritzada, però ara, damunt, i per a més honra, fallera! Qui ens ho anava a dir Merxe fa tan sols un parell d’anys? (encara que jo prompte t’ho vaig endevinar –m’atreviria a dir que vaig ser el primer en saber i dir-te que series fallera major, fins i tot abans que els propis fallers-) Et veia vindre, no saps fer res a mitges i en tot poses el cor (una vegada més l’amor).
És l’amor el fil conductor d’aquest discurs que vull siga breu. Però també ho és el no saber com utilitzar bé la paraula. De fet, ja he mencionat un parell de vegades la dificultat de trobar les paraules adequades. No es pot posar en negre sobre blanc tant de sentiment, tanta admiració.
Merxe, has d’estar orgullosa per l’alta distinció aconseguida, i per fer-ho en aquesta falla, Pintor Andreu, plena de dones i homes que també amen la festa. En el poc temps que vos conec ja he aprés que una vegada més, el saber fer està darrere d’una gent treballadora i amb un profund amor al seu poble, a les seues tradicions i a la seua festa. Sou una gran falla, la vostra tasca transcendeix més enllà de la setmana fallera: les colles d’amics, les reunions dels divendres, la vostra acció cultural que admire i per la qual vos felicite... Quina sort tens Merxe! Eres fallera major, i això és molt, però, a més a més, de la Falla Pintor Andreu, que no és qualsevol cosa. Gran falla en una gran ciutat, la riberenca Alzira. Aquella que, com deia al principi, creix, cada dia més bonica i amb eixa capacitat de ressorgir, de mirar sempre endavant (fet aquest demostrat de sobra en la vostra llarga història com a poble).
Espere s’adoneu de la gran dona que teniu com a reina enguany. És constant, treballadora, noble, legal i entregada en les seues tasques. Merxe, fas goig vestida de valenciana, estàs preciosa, radiant... Tota València, Alzira, les falles i tu sou passió, foc, serietat, treball, saber estar, bellesa, generositat... Tot paraules que volen intentar descriure l’admiració a la dona, a Merxe, que a més ara és fallera major. Sols aquells que tenim l’enorme sort de sentir la festa podrem arribar a entendre-ho. Com explicar amb paraules els ulls d’una mare orgullosa vestida de valenciana portant el seu fill en l’ofrena camí de la Mare de Déu? Com poder explicar-li a algú com sentim els esclats de la pólvora en les nostres cares bocabadats pel saber fer dels artistes que són els nostres pirotècnics? Com explicar l’orgull de tota una comissió quan alça el seu monument faller? O com descriure que no pots evitar sentir una alegria immensa quan sents la música de les nostres bandes als carrers? No ho podem explicar, però som afortunats. Tots els que estem ací hem viscut aquestes emocions. Som valencians, de sang i ànima, i ens emocionem d’una manera molt especial. Merxe: viu aquestes emocions plenament, des de la posició privilegiada que ocupes a la festa i que com a dona important que eres, has merescut ocupar.
Per anar acabant i com deia, és complex posar en paraules sentiments, i de tots ells un dels més profunds: l’amor. Tot i això, espere haver-vos fet reflexionar un poquet sobre el gran orgull que és ser faller, sentir-se faller i viure, d’una manera o altra les falles. Gràcies per haver-m’ho permès. Vos desitge molts anys de salut i amor per la festa. La vostra falla no morirà, no s’acabarà amb l’última flama de la nit del 19. No pot morir perquè els records mai no moren. No soc ningú per donar consells però em permet suggerir-vos, i sobre tot a tu, Merxe, el següent: aquest any, en esta la teua festa, obri tots els teus sentits, para les mans, grava al teu cor cada minut de la festa, fins l’última expressió dels ninots. Balla els pasdobles, canta l’himne, escolta el soroll de la pólvora, sent l’amor per la festa... Les falles són tant: olor, soroll, màgia, llum, xiquets, risa, art, flors... tanta vida! Queda’t amb tot, per a tu Merxe, t’ho mereixes. Que no móra mai açò, per a que pugues contar algun dia llunyà en el temps: “jo vaig ser fallera major de la Falla Pintor Andreu”. I aquesta gran falla també contarà que va tindre una gran fallera. Recordeu, i si així ho feu, la falla d’enguany no morirà amb les flames.
Merxe, sols espere, que com amics que som, ho recordem junts molts anys. Ja no estàs a València, tornares a La Ribera per amor, però deixa’m continuar gaudint en aquestes falles del vostre esperit faller, la camaraderia, ells ulls de la mare de la fallereta plens d’emoció, les desfilades de les guapes xiques d’Alzira vestides amb una elegància difícil d’igualar, la cara de satisfacció dels teus pares i de Jose Enrique, són tantes les coses que vas a viure i que els teus amics volem viure amb tu! Bona nit falleres i fallers, bona nit Merxe, amiga i fallera, sigues molt feliç. Estic segur que amb el tu el nom de la falla quedarà encara molt més alt. Visca la falla Pintor Andreu! MOLTES GRÀCIES.
